dissabte, 25 d’octubre de 2008


Entre el que sentim i el que mostrem
hi ha una fina linea invisible
aquesta es tan prima o gruixuda
en proporció al mal que ens en fet al passat
capem els sentits i els distrèiem a voluntat
no sense danyar els que mes ens estimen
però el camí es necessari..per nosaltres mateixos ?
realment no mostrar-nos tal com som i sentim es bo per algú ?
no tinc la resposta,crec que anem vivim ,i sortegem
cada un com pot els entrebancs que ens dona el estar vius
que no dic la vida,tot i que sempre la posem al mitj de tots els saraus
ella ,ja va fer la seva feina,i ens alimenta cada dia per seguir-la tenint
com la portem ,ja es cosa nostre ,ja qui es patidor de mena
però potser es que ja es la seva naturalesa ser-ho,ja qui passa de tot
i segurament es pel mateix motiu,i ja qui va trempajan entre una cosa
i l'altre,segons li van portin els temes.
em el sentiments s'actua igual ,hi ha persones que no saben estimar a una sola
persona,i van repartint sense estar massa al cas del mal que poden fer
i altres que nomes saben viure amb un sol sentiment al pit,i que reben les conseqüències de veure que aquest mon,que no la vida,i dic mon,contant que cada habitant que hi ha a sobre composa el mon en que vivim ,no esta massa fet avui dia
per un sentiment així,ahir ,van preguntar-me si era possible estimar i no patir per aquest fet,jo ..i es la meva opinió,sempre en faré bandera del amor ,i estimar es lo mes gran que consevol ser humà pot experimenta,no es pateix per sentir amor,es pateix per perdre l'amor,no se correspost ,es dolorós,fa mal ,i enfonsa a qui el pateix,però ...seguim s'en persones individuals ,no estem enganxades unes a les altres,i cada persona experimenta aquest mateix sentiment de moltes maneres diferents.
Avui ,no hi ja poesies ni rimes ni tan sols contes per explicar,la vida no es un conte de fada ,sa de saber portar ,sa de aprendre a caminar i saber-se aixecar,i es mes importa'n si cap fer-ho amb uns valors ,pocs o molts,però els valors i han de ser,sinó..¿ cap on es dirigeix la humanitat ?,deixem els sentiments de banda i visca la festa ?no hi ha res mes que viure per un mateix ?,de veritat penseu ..que ,es tot el que un pot aspirar aquí,mata'n el únic que ens fa diferent dels animals? ,que es el sentiment del amor,jo crec que no ...però es la mes humil de les meves opinions

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Entre el que sentim i el que mostrem. Quanta raó! i el que amaguem, hi hauria tema aquí. Has posat el dit en un bon lloc. A gairebé tots aquí ens fa mal.

Felicitats bonica!

Peixe

Aneris ha dit...

Mai amaguis res ,tan si es bo com al revés,un dia..s'en adonaran i tu valoraran,i si no ...ells seu perden.

Peixe, una forta abraçada guapa