Bona castanyada ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

BONA CASTANYADA A TOTS
UNA ABRAÇADA A TOTS ELS QUE HEM LLEGIU!!!!!!!!!!!!!!!!




foto de : www.racocatala.cat

Dormida

Romandre dormida,sota els llençols blancs
obriré un ull,nomes per veure't marxar
no fagis soroll..no destorbis el meu son
es dolç com la nit ,me'n gronxo en ell
vec els teus cabells llarc,embolcat de rinxols
ja apuntant l'edat,segueixen s'en suaus
m'encanta pasari la ma,els ressegueixo
amb els dits ..no tels tallis mai ,..
romandre dormida per no fer-te girar
perquè les teves passes ,el camí en trobat
em sento felis,tot i veure't marxar
te tingut uns instants al meu costat
aixo es impagable,i jo
seguiré dormida ,tornante a somia
un dia darrera l'altre ..i la resta de
la eternitat

Plou

Plou,merda com plou,de dia i de nit
ens inunda de gotes sense sentit
plou dins i plou fora ,plou fins deixar-me xopa
plou tan ...,que els meus ull no poden
eixugar tante aigua vesada per tu

Entre el que sentim i el que mostrem
hi ha una fina linea invisible
aquesta es tan prima o gruixuda
en proporció al mal que ens en fet al passat
capem els sentits i els distrèiem a voluntat
no sense danyar els que mes ens estimen
però el camí es necessari..per nosaltres mateixos ?
realment no mostrar-nos tal com som i sentim es bo per algú ?
no tinc la resposta,crec que anem vivim ,i sortegem
cada un com pot els entrebancs que ens dona el estar vius
que no dic la vida,tot i que sempre la posem al mitj de tots els saraus
ella ,ja va fer la seva feina,i ens alimenta cada dia per seguir-la tenint
com la portem ,ja es cosa nostre ,ja qui es patidor de mena
però potser es que ja es la seva naturalesa ser-ho,ja qui passa de tot
i segurament es pel mateix motiu,i ja qui va trempajan entre una cosa
i l'altre,segons li van portin els temes.
em el sentiments s'actua igual ,hi ha persones que no saben estimar a una sola
persona,i van repartint sense estar massa al cas del mal que poden fer
i altres que nomes saben viure amb un sol sentiment al pit,i que reben les conseqüències de veure que aquest mon,que no la vida,i dic mon,contant que cada habitant que hi ha a sobre composa el mon en que vivim ,no esta massa fet avui dia
per un sentiment així,ahir ,van preguntar-me si era possible estimar i no patir per aquest fet,jo ..i es la meva opinió,sempre en faré bandera del amor ,i estimar es lo mes gran que consevol ser humà pot experimenta,no es pateix per sentir amor,es pateix per perdre l'amor,no se correspost ,es dolorós,fa mal ,i enfonsa a qui el pateix,però ...seguim s'en persones individuals ,no estem enganxades unes a les altres,i cada persona experimenta aquest mateix sentiment de moltes maneres diferents.
Avui ,no hi ja poesies ni rimes ni tan sols contes per explicar,la vida no es un conte de fada ,sa de saber portar ,sa de aprendre a caminar i saber-se aixecar,i es mes importa'n si cap fer-ho amb uns valors ,pocs o molts,però els valors i han de ser,sinó..¿ cap on es dirigeix la humanitat ?,deixem els sentiments de banda i visca la festa ?no hi ha res mes que viure per un mateix ?,de veritat penseu ..que ,es tot el que un pot aspirar aquí,mata'n el únic que ens fa diferent dels animals? ,que es el sentiment del amor,jo crec que no ...però es la mes humil de les meves opinions

EL CONVENIENT

Senyora seria convenient,que convinguessim ,el convingut fins ara
,tot i que el convingut que varem signar ,se esdevingut convenientment convingut
als aconteixements i inconvenients convinguts prèviament.convingui vostè mateixa el convenient que li convindrà de aquí en endavant,si es tan amable senyora convindria que el convingut pel convenient que va convindrà portar a terme sigues ,signat,rubricat,segellat,impremtat,firmat,i digitalitzat,a conveniència seva
Atentament el convingut



(m'heu entès?o torno a fer el que convingui ?)

PALABRAS PARA JULIA

Ahir un bon amic va enviar-me aquest vídeo,
potser va notar que jo no estava en el meu millor moment
tot i que ell ,te una profesio de risc ,si juga la vida
diàriament,per salvaguardar la vida dels polítics,això me fet
pensar que...potser ens deixem gronxar massa pel nostre pròpia
egoisme,no sempre..ens parem un segon a meditar el que estem fen
amb el nostre entorn,i que realment deixem de escoltar el que els
demés ens estan dient fa temps,ens tornem sord per la nostre pròpia
conveniència(sobre això en faré un post :-))aquí us deixo avui ,dia
plujós el vídeo que el meu amic m'he fet arribar,va per tu...cuidat sobre tot

SI ....POGUES

Si pogués... tocar-te un segon
resseguir-te ..amb els dits uns instants
si pogués arribar-te al fons ,
t'ensenyaria el paradís perdut
si pogués ...acaronar-te l'anima
i fer-te veure que no tot esta perdut
si pogués...tocar-te tan sols un moment
ompliria la bossa del ...
el teu rostre seré ,la teva pau interior
que em contagies i em tregues de sobre tots els malsons
si pogués...deixar de mirar la imatge
hipnòtics els ulls,darrera d'ells i va el teu cap
el que pensa ,el que m'enamora cada instant
si pogués...sols un flash
arribar-te on estas,deixar-te estimar
no necessitaria res mes ,
si pogues... ferte felis
marxaria tanqui-la

El LLARC CAMI

El llarg camí al teu cor
a fet que madures cada pasa
intentant no trobari els forats
ara vaig amb mes ulls que un mussol
però segueixo deixa'n anar l'anima
si de veritat existeix ,ella i veu mes lluny que jo
el camí durara el que tingui que dura
però cada pasa sa de fer amb consciencia
de no deixar ni un brot per collir
arreplega'n tot el que sens es donat
gaudint de cada instant
que la vida a tingut per be donar
mai ja camins planers ,mai saps el que te hi pots ensopegar
però si que ens i coneixem totes les trampes
ara i anem mes assabentats del que ens i juguem
del que i perdem no fen el camí plegats
agafem la ma,sense por,sense angoixes
resoldre els enigmes es lo nostre
per això em esdevinguts animes bessones
per això en algun lloc del mon
tenim la llar preparada
amb el cap ben alt i el cor per senyera
tu diré ben alt,que s'en assabentin les pedres
que no ja entrebancs,que ens fagi deixar de lluitar
pel que es mes just ,per tu i per mi
no deixar morir el que el cor ens diu
tanca'n totes les portes de qui vol posar mes pedres

LA TARDOR

La tardor m'arrossegue per camins intransitats
em dona tota la seva cara de fulles caigudes
ensenyan-me les velles rutes que ja conec
tans cops i he passat,que ja no reconec el retorn
ella que de una bufada va espoliant arbres
s'emporta els últims vestigis de la vida passada
esplendoroses flors ,cauent a terra mortes
per donar lis vida a la pròxima generació
hora de partir,agafo la carretera mes propera
remiro el passat darrera,saben que no per lluitar
es guanyen les guerres,les sabates gastades de tans
boscos que vaig atrevesar,on hi vaig deixar el cor penjat de
l'escorça de un arbre,i encara no l'he passat a reculli
la tardor ,neteja els terres de les meves petjades
perquè sigui mes fàcil,retornar el ordre al seu lloc
he penjat el ipod de les meves orelles,per no sentir
el silenci que m'acompanya,tan silenci ensordeix al mes sord
respiro fons el camí serà feixut,i no se si l'acabaré
aquest cop

CAMES DE SEDA

Cames de seda,llargues insinuants
talons d'agülle,infinites corbes
seduccions servides,instints de promeses
presons de amants,llibertats compromeses
cames de seda,embotant-he els sentits,
intent infructuós de sensibilitzar-te
seduir-te en dos mots,buscant el desitge amagat
fen-te senti únic,enfilar-te al cim del plaer
burtxarte per dins,remoure't els sentits
cames de seda,carreteres de plaer
fer-te suar,desitjar,i oblidar
cants de sirenes,portant la teva nau al cau
capgirar-te el pensament,embruixar-te els sentits
mans tremoloses,plenes de vida,toca'n la seda
toca'n la melodia dels tresors mes preuats
remuntant els canals de bora els abismes
fen-te torna boig,embogint-me a mi
cames de seda,jocs de seducció,jocs del amor
de la eterna lluita entre el be i el mal
jocs de sexe,omplin-lo de tu ,ofegant-he al mig
del ultim crit de plaer

BON DIA BOIRA

Bon dia boira,benvinguda siguis
tant temps sense tu ,te trobat a faltar
ma mancat la teva manta blanca
misteriosa,embolcada de secrets
benvinguda al mon dels somnis
on i es deixat tans cops,la teva impremta
benvinguda boira,humida,freda ,inclòs gèlida
fas que i vegi mes clar ,tot i la contradicció
de la teva poca visió,m'embolcalles de tenebres
i treus de mi la part mes poètica
benvinguda boira,tot i el canvi climàtic
tu no canvies,ets constant i persistent
em fas recordar que el teu amic el hivern
ja no trigara en visitar-me,portara una mica
mes de gèlida companya a la meva vora
benvinguda boira,tot i se odiada ,jo he apres
a estimarte,buscarti la bellesa de que en
portes a les butxaques plenes
em faràs recordar que el temps no canvia
impecable en el seu camí,ell no te temps
per romanços,a de fer la seva feina
gronxam amb els teus dits,però no m'apretis massa
haig de resistir el teu amic,i ell es mes cru si cap que tu
benvinguda boira,tot i saben que fas recordar-me
que la soledat m'embolta,i nomes i vec el que tu vols
ensenyar-me,matisos grisos i ocres,deixam acaronar-te la cara
un instant,sols per intentar estimar-te,ets el únic que i queda
davant dels meus ulls cansats

MES CRIDAT?

Mes cridat? jo te sentit segur
segur que no ho es fet ? un segon al teu pensament
L'he sentida,m'he esgarrifat ,segur que s'et escapat
volies tenir-me aprop? potser.. massa no ,massa a prop
tot destorba ,les roses son oloroses però massa enfarfeguen
la musica enamora ,però massa ensordeix
Eps...ara si ,ara te sentit,la veu clara i neta
volies res ?me ho diries oi cel
saps que sempre i soc, sempre esperant
aferrada a la punta de la lluna assentada
esperant que miris a dalt i mi vegis.
somric? clar que somric ,per tu sempre ho faré
tot i per dins morir,perquè no m'és vist.. a mi,
nomes es vist la meva ombre sobre la lluna
fa fred oi cel?portem el teu caliu ,i abraçam
potser no podràs fer-ho molt mes temps
la lluna diu que peso massa,i ella ja es vella
per sostindre un altre vella enamorada

EL COR DE TURISME

Vaig deixa el meu amic pel camí de les rocoses
tot canta'n un bolero de ravel ,vaig veure la llum
al·leluia ,al·leluia...sona al meu ipod,les veus del godspel
me'n fet recorda que l'amor dura el so de una nota
potser sostinguda, però al final,tota melodia s'acaba
carbasses per hallowen ,que americans ens tornem
castanyada de vells record,temps on i feia fred
venia de gust ,aculli-les amb les mans ,embolcades de cucurutxos de paper
passejar rambla avall,mira'n les cartelleres del cine,
!goita que fan ,la ultima del james bond¡¡¡
abrigats fins dalt ,esbufegant flops de volves de fum blanc
amors passats retornen al record,com el que fa neteja de disc dur
i si troba les fotos dels antics amants,els versos in-complerts...
o el programa padre de hisenda.
avui ,dia gris me l'ha fet recordar,on guardem tots els bons records
per poder rescatar?,i fer-nos viure uns segons feliços.
he deixat el meu amic assentat al golden gate,tot esperant que torni
o pórta clar ,jo ja no tornaré ,me perdut entre els esquirols del park
que i viuen lliures,pujant als arbres i sense tans embolics cerebrals.
costara que torni,ara que ja he vist la llum,
aura de treballar-so mes del que ha fet fins ara
aura de reconquistar el pont,me enganxat com una garrapata
a dalt de tot del cable...,i tinc una vista magnifica.
mira que fins ara,nomes i navegava a les seves aigües
massa fredes per mi ,soc de clima mediterrani
temperamental i passional,com les castanyoles o les jotes
no dic com la sardana,car no sigui fen els saltirons
me llevat enxaneta això si ,tot pujant al cim,sense mirar molt avall
per si no trobo a ningú per sostendrem
he apres a pujar tans cops i el mes importa'n ,a aguantar les patacades
sense masses danys col·laterals
aquest any es per recordar,me ne portat de tots colors
variadet a vingut,desde mitjans d'any
tot sigui per créixer mes si cap,d'estatura ja men dit
que no men fagi il·lusions,viatja'n ten adones que el mon
es mes petit del que ens pensem i mes gran del que ignorem
que persones en hi ha moltes,de tots colors, tamanys i formes
que el cor nomes en te una,i nomes es dona un cop ,si tens sort un parell
que cal guarir-lo,perquè es feble i tot seu creu,per això sa de créixer
per aprendre a qui li dones i no errar el punt just ni el moment
jo ja he gastat el segon cop,ara el tancaré en una capsa de porcellana
perquè no es dany mes,el pobre no es mereix portar-lo a passejar tan alegrement
recullo les fotos,intentan recorda quina iso vaig fer servir,perquè tan fosques quedessin,casum tot ,no estic per tornar a repetir,les 200.000 mil fotos fetes
on debia tenir el cap,igual el vaig deixar a casa,i nomes mi vaig emportar la resta
be ,per el any que be ja se que aix de fer,ni una foto mes ,que les fagin els demes
semblava un congres de nipons,tots amb la camara enlaire i mira'n de reüll el veí ,
no sigues que agafes l'instantania del pròxim premi politzer

AMI MACDONALDS

Guapissimmaaaaaaaaaa!!!!

EL HOME

En Joan arriba a casa i com sempre fa, crida la Maria
però ella no li contesta,car no i es ,esta fora el pati
com sempre ,deixa la jaqueta ,penja les claus del clauer de darrera la porta
es treu les sabates i es col·loca les sabatilles ,es una costum que porta
desde fa any
s'acosta al menjador i veu la nota de la Maria,
-aquesta dona on deu ser ara-reflexiona per ell mateix
amb les presses li dona un cop al gerro de roses i caient sobre la nota
xopa de aigua ,agafa la nota i nomes i llegeixi això
"Joan no puc mes ,i estic molt cansada,avui ja he decidit que faig amb ...
orer corda feqnoenoeurkl qourfoqroq,,..res tot plegat tota la nota esborronada
amb l'aigua de roses.però aquests dies a vist la Maria diferent ,pensativa
emuinada i com si volgués fer-li saber algú i no sabes com,--aii mare ja veuràs aquesta dona que fotrà ara -torna a pensar, però ara en veu alta
comença a corre cap el pati tot cridant-la
-Maria,...mariaaaaa nooo ho fagiss
quant arriba on esta la maria la troba amb les mans sagnants agafada a la corda
i em un peu a terra per no perdre tot el equilibri ,el cirerer tombat casi tot cap el altre banda,
-Joan... per fi arribes ,quin patir noi
pensava que podria sola ,però ja veus...aquí estic com si tingues 20 anys
a punt de matar-me
-Maria,,ja t'ajudo ,que ets un cas ,no vam dir que u faríem junts això ..quina poca paciència que tens coi
-Joan ,que no es llegit la nota que te deixat?
-si,be si i no ,me caigut l'aigua del gerro a sobre i me quedat amb la mitat de la nota escrita,per cert...que i deia ?
-Joan que no t'entretinguessis en venir cap aquí i ajudar-me a tallar el coi de cirerer
demà em de posar la xarxe de tenis pel Marc i mira com esta tot el jardí encara.
Be, tot es farà dona ,acabem de tallar el cirerer i netegem la resta,i tu ves a curar-te que encara prendràs mes mal
La dona somriu al seu marit,i ell li retorna tiran-li un peto



Fi

LA DONA

La Maria s'ha llevat d'hora com cada mati
avui i esta mes decidida que mai ,li ha anat donant voltes tota la nit
no ha pogut aclucar l'ull per culpa de això
però ara que ja ha pres la decisió i esta mes tranquil·la
es lleva i va cap a la dutxa ,i com cada mati escalfa el got de llet amb cafè
comença arreglar la casa ,els llits.. primer ventilar l'habitació ,
els quatre plats de ahir nit que van quedar a l'aigüera els neteja i els desa als prestatges de sobre,canvia els llençols i acabara de netejar tota la casa,
ara em calma es pren un moment per fer-se un guio del que ha de fer ..
baixa al garatge i agafa un destral que i te guardat en Joan el seu marit ,
obre els calaixos buscant..coi mai sap on posa les coses el seu home ,es molt desendreçat,ara ho posa aquí un altre dia o canvia de lloc,ah ..ja la trobat ,
la corda es prou forta pensa,la revisa de dalt a baix,mmmmm..serà prou llarga?es diu a ella mateixa,-si crec que si..,resistira prou be.
puja a la casa li fa una ultima ullada ,que tot estigui en ordre i marxa cap en fora .però... tot seguit recorda que s'ha deixat una cosa per fer,agafa el bloc del costat del telefon,que sol fer servir per agafar encàrrecs i el llapis,es dirigeix al menjador i sobre la taula a peu dret escriu una nota al seu marit,la deixa repenjada al gerro que i te les ultimes roses tallades de ahir,les olora ,mmmm quina fragància que fan encara.ara si ,ja pot marxar mes tranquil·la,enganxa els estris que agafat del garatge i surt cap en fora el pati,decidida a fer el que estat barrinant fa dies pel seu cap,se sent molt cansada,una mica entristida pel disgust que li provocara al seu Joan,però no hi ha volta enrera ,s'ha de fer el que s'ha de fer;
ja esta sota el arbre ,el cirerer vell ,el que tans anys els i a donat els fruits ,esta tan cansada com ell ,se'l mira amb peno,i mira de posar la corda a la branca mes alta i gruixuda de dalt,però les mes petites no la deixa'n fer,com si intuicin les intencions que porta ,deixa anar la corda i agafa el destral i comença amb calma a trencar les branques que li frenen el pas a la mes gran..ja te el arbre casi preparat ara,ara si ja pot enfilar la corda mes còmodament,li fa un nus ben apretat,, i mira estivan si la corda resisteix ,després de la feinada nomes faltaria que ara la corda no aguantes o la branca es trenques vans d'hora...
En Joan arriba a casa.....i crida la seva dona


continuara....

DIA DE TORNADA

Dia de tornada ,reposada amb el jet lag de equipatge
dia de tornada i setmana de reflexió
reposar tot el viscut ,lo gran que es el mon
la seva diversificació ..de gents diferents
adonar-me que soc algú mes que un gra de sorra
amuntegada sobre un tros de roca
adonar-me de la importància que tots tenim
en aquest mon de micos
Dia de tornada,amb calma ,vagi a estres arme ara
ja tindre temps de fer-ho ,de que el meu cor torni a botar
com una capsa de sorpresa,amb pallasso a dins inclòs
dia de tornada ,per espantar totes les pors i
enganxar el tros de roca amb mans i ungles
esgarrapa d'ella fins arribar al seu suc
Espera el demà,amb ganes de tornar a començar
posant empeny per tornar-hi l'any que be
any de crisi mundial,any de crisi personal
enxamparé la guia de primer auxilis
segur que els pròxims dies em farà falta
o no...
dependrà de les batzegades que la vida
decideixi atorgar-me,ella tan benevolent quant vol
i tan despietada casi sempre
veurem per on tirara ara...

NE ME QUITE PAS

Originals de les millors cançons d'amor ,disfruteu-les,i digueu-me quina de les dues us agrade mes


Jacques Brel

Ne me quitte pas
il faut oublier
tout peut s'oublier
qui s'enfuit déjà
oublier le temps
des malentendus
et le temps perdu
a savoir comment
oublier ces heures
qui tuaient parfois
a coups de pourquoi
le coeur du bonheur
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
moi je t'offrirai
des perles de pluie
venues de pays
où il ne pleut pas
je creuserai la terre
jusqu'après ma mort
pour couvrir ton corps
d'or et de lumière
je ferai un domaine
où l'amour sera roi
où l'amour sera loi
où tu seras reine
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
Ne me quitte pas
je t'inventerai
des mots insensés
que tu comprendras
je te parlerai
de ces amants-là
qui ont vu deux fois
leurs coeurs s'embraser
je te raconterai
l'histoire de ce roi
mort de n'avoir pas
pu te rencontrer
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
On a vu souvent
rejaillir le feu
d'un ancien volcan
qu'on croyait trop vieux
il est paraît-il
des terres brûlées
donnant plus de blé
qu'un meilleur avril
et quand vient le soir
pour qu'un ciel flamboie
le rouge et le noir
ne s'épousent-ils pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
Ne me quitte pas
je ne vais plus pleurer
je ne vais plus parler
je me cacherai là
a te regarder
danser et sourire
et à t'écouter
chanter et puis rire
laisse-moi devenir
l'ombre de ton ombre
l'ombre de ta main
l'ombre de ton chien
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas
ne me quitte pas.

Edith Piaf

Le ciel bleu sur nous peut s'effondrer
Et la terre peut bien s'écrouler
Peu m'importe si tu m'aimes
Je me fous du monde entier
Tant qu'l'amour inond'ra mes matins
Tant que mon corps frémira sous tes mains
Peu m'importe les problèmes
Mon amour puisque tu m'aimes

J'irais jusqu'au bout du monde
Je me ferais teindre en blonde
Si tu me le demandais
J'irais décrocher la lune
J'irais voler la fortune
Si tu me le demandais

Je renierais ma patrie
Je renierais mes amis
Si tu me le demandais
On peut bien rire de moi
Je ferais n'importe quoi
Si tu me le demandais

Si un jour la vie t'arrache à moi
Si tu meurs que tu sois loin de moi
Peu m'importe si tu m'aimes
Car moi je mourrais aussi
Nous aurons pour nous l'éternité
Dans le bleu de toute l'immensité
Dans le ciel plus de problèmes
Mon amour crois-tu qu'on s'aime
Dieu réunit ceux qui s'aiment