dissabte, 22 de novembre del 2008

A lLA VORA DEL FOC



A la vora del foc ,estem abraçats l'un amb l'altre
encara queden guspires de brases enceses
i ens anem mira'n els ulls amb el reflexa dels colors del foc
brillen de felicitat ara que ens em retrobat
massa temps passat separats ,em faltava la calor
de les teves mans,a poc a poc enfilem amb confiança
tot el que em anat deixa'n passar ,les confidensies a cau d'orella
els mals ensurts del passat i les nostres pors d'estar plegats
finalment,m'adormo al teu pit ,sentin la teva suau respiració
m'ha compassa la son ,dormirem tranquils s'aven que junts
em la llibertat dels nostres cors ,que es retrobarem
cada cop que ens sentim sols ,siguem on siguem
el prim fil dels sentits ens va unir
per donar-nos la manera de trobar-nos
al mateix camí ,que varem deixar fa molt
ell segueix allà,el varem construir plegats
per tornari cuant la fred i les foscors ens envolten

dijous, 20 de novembre del 2008

INSOMNIS


Insomnis ,afamats de son ,em assolit la matinada
junts abraçats i sense voler adormir-nos
encara em las olors,sabors de la matinada
records de tremolors ,paraules dites a rampells
la Pell freda després dels calfreds
adolorit el cos dels fregs del amor
Insomnis ,per a la fi quedar-nos
arrodonits i plegat un en l'altre
reprenen dolçament el ball dels petons
somriures de complicitat
la musica ens acompanya,suau ,dolça com la nit
ens balanceja,ens gronxa pels camins dels desitjos complerts
per retornar-nos a la vall del plaers

dimecres, 19 de novembre del 2008

LLUNA


Tremenda lluna d'hivern
que m'enlluernàs els cap vespres
fen-me recordar la immensitat
de l'oceà d'estels que t'envolten
m'acompanyes cada dia ,en les meves tristeses
i em fas somriure imaginant vola'n pel teu univers
aculls poetes,pintors i musics,ens dones sintonia
es inspires i ens fas una mica mes lliures
buidem els nostres anhels ,sota la llum de la teva cara
embogim amb tu d'amor i et cantem els desamors
lloem la teva grandesa ,desde aquesta ínfima roque
nosaltres pobres mortals ,que somiem en l'infinit
els desitjos amagats i els crits de bogeria amb tu els compartim
i tu ,,muda ,ens mires i somrius

divendres, 14 de novembre del 2008

MATI GEBRAT


aquest mati te vist solet meu
per fi es aparegut,tot i que mes portat tot el camp gebrat
li es donat ,uns colors enlluernadors als meus ulls matiners
prenen cafè d'em peu ,admiro i remiro la bellesa del teu toc de llum
l'olivera eixerida ,mira amunt buscant la teva escalfor
sospiro mira'n ,que de feina haure de fer ,per recollir totes les fulles mortes
que la tardor te a be de estirar per la terra ferme,.
omplo el pit d'aire pur,i deixo que el meu cervell s'oxigeni amb calma
tanco els ulls i em deixo somiar uns instants ,mentres el meu cos s'escalfa
amb els teus timits raig de sol,sento venir l'equilibri a poc a poc i sense presses
tot esta al seu lloc ,estic satisfeta de mi mateixa ,

dilluns, 3 de novembre del 2008

LA LLUNA EN UN COVA


Se fet fosc de cop,perquè he tancar la porta
tota la llum que i entrava ,l'esclafat al marc
ara tinc una porta abonyegada i una entrada fosca
ja m'està be ,per creure en contes de fades
jo anar-lo espera'n i ell de no hi tenia n'hi la clau
n'hi l'esma de tornar a casa,
la lluna en un cova
jo li vaig porta...
però ell confitura s'en farà de aquí a demà
potser si que era el destí de la lluna
trobar-se donant voltes a l'olla dels desamors
on i cabem tots de fet ,podríem escriure'n mil versos mes
sobre com cuinar-nos els cors ,fins fer-los farinetes
aquí a les fosques em quedaré,perquè massa llum enlluerna
nomes a sigut un miratge ,demà tot passara,les foscos solen marxar
o no ,...

dissabte, 1 de novembre del 2008

VAIG VEURE EL FUTUR??????

Lletanies de pics de sons, coneguts per mi
Hem de retrobar els horitzons perduts
I enfilar pel vell camí, on tot i les pedres
Ja sabem amb certesa el seus entrebancs
Lletanies d'aromes, que m'han impregnat els sentits
M'han transportat lluny de tu, potser era el que calia
Lluny estem del bosc, haurem de retrobar las petjades
Perquè, amor ens hem perdut
Retrobar-nos ens costarà, ans abans de això
Hem de retrobar els cors, que les lletanies ens han fet oblidar
Amb el fred de las paraules, haurem de jugar
I rebuscar el munt de dolços que elles aportaven
El bosc ens espera, silenciós, harmoniós i immens
Ens retrobarem
Ho sé
Tu ho saps