dilluns, 3 de novembre del 2008

LA LLUNA EN UN COVA


Se fet fosc de cop,perquè he tancar la porta
tota la llum que i entrava ,l'esclafat al marc
ara tinc una porta abonyegada i una entrada fosca
ja m'està be ,per creure en contes de fades
jo anar-lo espera'n i ell de no hi tenia n'hi la clau
n'hi l'esma de tornar a casa,
la lluna en un cova
jo li vaig porta...
però ell confitura s'en farà de aquí a demà
potser si que era el destí de la lluna
trobar-se donant voltes a l'olla dels desamors
on i cabem tots de fet ,podríem escriure'n mil versos mes
sobre com cuinar-nos els cors ,fins fer-los farinetes
aquí a les fosques em quedaré,perquè massa llum enlluerna
nomes a sigut un miratge ,demà tot passara,les foscos solen marxar
o no ,...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ens hem posat d'acord, al novembre i la lluna, la foscor i els desamors. Tan de bo poguessim tenir la lluna en un cove!!

Espai de la font.