divendres, 10 d’octubre de 2008

EL HOME

En Joan arriba a casa i com sempre fa, crida la Maria
però ella no li contesta,car no i es ,esta fora el pati
com sempre ,deixa la jaqueta ,penja les claus del clauer de darrera la porta
es treu les sabates i es col·loca les sabatilles ,es una costum que porta
desde fa any
s'acosta al menjador i veu la nota de la Maria,
-aquesta dona on deu ser ara-reflexiona per ell mateix
amb les presses li dona un cop al gerro de roses i caient sobre la nota
xopa de aigua ,agafa la nota i nomes i llegeixi això
"Joan no puc mes ,i estic molt cansada,avui ja he decidit que faig amb ...
orer corda feqnoenoeurkl qourfoqroq,,..res tot plegat tota la nota esborronada
amb l'aigua de roses.però aquests dies a vist la Maria diferent ,pensativa
emuinada i com si volgués fer-li saber algú i no sabes com,--aii mare ja veuràs aquesta dona que fotrà ara -torna a pensar, però ara en veu alta
comença a corre cap el pati tot cridant-la
-Maria,...mariaaaaa nooo ho fagiss
quant arriba on esta la maria la troba amb les mans sagnants agafada a la corda
i em un peu a terra per no perdre tot el equilibri ,el cirerer tombat casi tot cap el altre banda,
-Joan... per fi arribes ,quin patir noi
pensava que podria sola ,però ja veus...aquí estic com si tingues 20 anys
a punt de matar-me
-Maria,,ja t'ajudo ,que ets un cas ,no vam dir que u faríem junts això ..quina poca paciència que tens coi
-Joan ,que no es llegit la nota que te deixat?
-si,be si i no ,me caigut l'aigua del gerro a sobre i me quedat amb la mitat de la nota escrita,per cert...que i deia ?
-Joan que no t'entretinguessis en venir cap aquí i ajudar-me a tallar el coi de cirerer
demà em de posar la xarxe de tenis pel Marc i mira com esta tot el jardí encara.
Be, tot es farà dona ,acabem de tallar el cirerer i netegem la resta,i tu ves a curar-te que encara prendràs mes mal
La dona somriu al seu marit,i ell li retorna tiran-li un peto



Fi