dijous, 4 de setembre de 2008

M'HAGUES AGRADAT





M'hagués agradat haver-te inspirat un sol segon de tots els donats m'hagués agradat que el teu cor relates mil vides al meu costat un segon abans de marxar, hagués volgut inspirar-te prou perquè tota la vida sigues copsada en dues paraules però ..no va ser així a les hores potser va ser millor ,molt mes que les poques robes deixades sobre d'un vell sillo , amb el cos nu trèmolos de desitj d'amor, em poques paraules n'hi havia prou per demostrar-te tota la immensitat del meu cor en el record estan guardades ,cada gest cada cara mirades sorpreses,mirades fugisseres del que volíem dir ....i del que varem fer. SEMPRE serem els eterns amants , que a les foscos de les nits ens retrobàvem per estimar-nos em un xiuxiues de tendreses pecats originals mal compresos mil gracies per tot el donat i pel no esperat

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bonic poema d'amor.
Com es nota que el teu cor és ple a vessar de sentiment!
Intenta salvaguardar-lo sempre i mentre puguis, ja que això és un regal que disortadament no es prodiga massa.
Segueix així.