dilluns, 15 de setembre de 2008

ESPERAN SOTA EL CIRERER





T'espero assentada eternament sota el cirerer florit
m'iran les llums de la matinada ,segueixo aquí assentada ,
el cos fred d'humitat ,i el cor bategant per la llarga durada,
talment com l'estàtua de sal ,esperaré pacient,no tinc res mes que fer..
ja no ja res mes important que la maleïda espera,
Vas dir-me, amor... donem temps i el temps es ...
dolor,soledat,avorriment,mals pensaments,mal al cor
inclòs les pestanyes penso que men fan ...
tot i aixi jo ,Espero asentada sota el cirerer ,revisan segon per segon
les imatges guardades tan gelosament pel meu esperit
pasan els flashos dels records ,com si siguesin tan mateix d'ahir
son records dolços ,de abraçades ,caricies ,poques paraules els ulls ja en u deien tot
t'estimat tan ,que no puc fer res mes qu'espera ,la lluita s'esgotat
o potser no ,pero cuant el enemic te desarmat amb conviccio i una sola paraula
la batalla ja es perduda,tot i que el meu cor segueix entossunit en revisar
cada gest, cada mot ,cada sospir que tu vas deixar-me ,segueixo aquí
Espera'n sota el cirerer a que et decideixis a venir