dimecres, 24 de setembre de 2008

LA CURAISSA






Aquest mati he anat a comprar
als mercat mes proper,me decidit per fi..
anar a fer l'encàrrec ,de una cuirassa ben forta
el venedor molt amable ,m' anat ensenya'n les diferents mides
car jo soc petita i de cuirasses i entenc ben poc
li he dit el que necessitava ,la vull forta ,ben forta
perquè aguanti el vent ,soc delicada i la pell em desgasta
a mes he sentit dir,que aquest hivern vindrà mes fred
tot i que ja sento la seva gelo,
no vull trobar-me nua davant d'ell..mai mes
el venedor me fet provar varis models
advertir-me dels seus efectes ,
-Senyora ,pel que m'expliqueu,el que desitxeu ,
es guardau-vos dels vents
tan dolents pels cors ,
car els encongeix i els fa miques
-Exacte
li he contestat tota decidida
-Proveu de posar-vos aquesta ,
però... penseu en les conseqüències
les cuirasses les fem a mida del comprador
s'ajusten en la mesura del seu cos
costa molt de treure una vegada trobeu la que mes os convinguí
-me ho he pensat vans de venir ,
no creieu que la decisió a sigut fàcil ni lleugera
-Doncs tingueu bella dama ,aquí la teniu preparada
-oh ,quina rapidesa en preparar-la ,
volia algun temps per acostumar-me
-no passeu ànsia bella senyora,si el vent es mostre benèvol
la cuirassa caurà sola,si per contra es fa feixuc ,
ella mateixa us protegira tota
-Gracies gentil comerciant
el vent s'acosta ,el noto el ossos ,el noto a la pell
en faré bon us,car no li vull cap mal al vent
nomes que no em desgasti.. mes la pell


continuara........

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola bonica, m'ha emocionat el teu escrit. Perquè també tinc experiència en cuirasses. No són bones, encara que entenc que en determinats moments són convenients. Però ja t'ho deia el venedor.... Un cop la portes costa de treure.
Una abraçada ben forta.
Peixe.

Aneris ha dit...

No son gents bones,no deixa'n passar ni l'aire,però per la salut van molt be ,no et danya'n tan la pell,encara que siguin de quita i pon
petonas ¡¡¡Peixe guapa!!!