dijous, 9 d’octubre del 2008
LA DONA
La Maria s'ha llevat d'hora com cada mati
avui i esta mes decidida que mai ,li ha anat donant voltes tota la nit
no ha pogut aclucar l'ull per culpa de això
però ara que ja ha pres la decisió i esta mes tranquil·la
es lleva i va cap a la dutxa ,i com cada mati escalfa el got de llet amb cafè
comença arreglar la casa ,els llits.. primer ventilar l'habitació ,
els quatre plats de ahir nit que van quedar a l'aigüera els neteja i els desa als prestatges de sobre,canvia els llençols i acabara de netejar tota la casa,
ara em calma es pren un moment per fer-se un guio del que ha de fer ..
baixa al garatge i agafa un destral que i te guardat en Joan el seu marit ,
obre els calaixos buscant..coi mai sap on posa les coses el seu home ,es molt desendreçat,ara ho posa aquí un altre dia o canvia de lloc,ah ..ja la trobat ,
la corda es prou forta pensa,la revisa de dalt a baix,mmmmm..serà prou llarga?es diu a ella mateixa,-si crec que si..,resistira prou be.
puja a la casa li fa una ultima ullada ,que tot estigui en ordre i marxa cap en fora .però... tot seguit recorda que s'ha deixat una cosa per fer,agafa el bloc del costat del telefon,que sol fer servir per agafar encàrrecs i el llapis,es dirigeix al menjador i sobre la taula a peu dret escriu una nota al seu marit,la deixa repenjada al gerro que i te les ultimes roses tallades de ahir,les olora ,mmmm quina fragància que fan encara.ara si ,ja pot marxar mes tranquil·la,enganxa els estris que agafat del garatge i surt cap en fora el pati,decidida a fer el que estat barrinant fa dies pel seu cap,se sent molt cansada,una mica entristida pel disgust que li provocara al seu Joan,però no hi ha volta enrera ,s'ha de fer el que s'ha de fer;
ja esta sota el arbre ,el cirerer vell ,el que tans anys els i a donat els fruits ,esta tan cansada com ell ,se'l mira amb peno,i mira de posar la corda a la branca mes alta i gruixuda de dalt,però les mes petites no la deixa'n fer,com si intuicin les intencions que porta ,deixa anar la corda i agafa el destral i comença amb calma a trencar les branques que li frenen el pas a la mes gran..ja te el arbre casi preparat ara,ara si ja pot enfilar la corda mes còmodament,li fa un nus ben apretat,, i mira estivan si la corda resisteix ,després de la feinada nomes faltaria que ara la corda no aguantes o la branca es trenques vans d'hora...
En Joan arriba a casa.....i crida la seva dona
continuara....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada