Vaig deixa el meu amic pel camí de les rocoses
tot canta'n un bolero de ravel ,vaig veure la llum
al·leluia ,al·leluia...sona al meu ipod,les veus del godspel
me'n fet recorda que l'amor dura el so de una nota
potser sostinguda, però al final,tota melodia s'acaba
carbasses per hallowen ,que americans ens tornem
castanyada de vells record,temps on i feia fred
venia de gust ,aculli-les amb les mans ,embolcades de cucurutxos de paper
passejar rambla avall,mira'n les cartelleres del cine,
!goita que fan ,la ultima del james bond¡¡¡
abrigats fins dalt ,esbufegant flops de volves de fum blanc
amors passats retornen al record,com el que fa neteja de disc dur
i si troba les fotos dels antics amants,els versos in-complerts...
o el programa padre de hisenda.
avui ,dia gris me l'ha fet recordar,on guardem tots els bons records
per poder rescatar?,i fer-nos viure uns segons feliços.
he deixat el meu amic assentat al golden gate,tot esperant que torni
o pórta clar ,jo ja no tornaré ,me perdut entre els esquirols del park
que i viuen lliures,pujant als arbres i sense tans embolics cerebrals.
costara que torni,ara que ja he vist la llum,
aura de treballar-so mes del que ha fet fins ara
aura de reconquistar el pont,me enganxat com una garrapata
a dalt de tot del cable...,i tinc una vista magnifica.
mira que fins ara,nomes i navegava a les seves aigües
massa fredes per mi ,soc de clima mediterrani
temperamental i passional,com les castanyoles o les jotes
no dic com la sardana,car no sigui fen els saltirons
me llevat enxaneta això si ,tot pujant al cim,sense mirar molt avall
per si no trobo a ningú per sostendrem
he apres a pujar tans cops i el mes importa'n ,a aguantar les patacades
sense masses danys col·laterals
aquest any es per recordar,me ne portat de tots colors
variadet a vingut,desde mitjans d'any
tot sigui per créixer mes si cap,d'estatura ja men dit
que no men fagi il·lusions,viatja'n ten adones que el mon
es mes petit del que ens pensem i mes gran del que ignorem
que persones en hi ha moltes,de tots colors, tamanys i formes
que el cor nomes en te una,i nomes es dona un cop ,si tens sort un parell
que cal guarir-lo,perquè es feble i tot seu creu,per això sa de créixer
per aprendre a qui li dones i no errar el punt just ni el moment
jo ja he gastat el segon cop,ara el tancaré en una capsa de porcellana
perquè no es dany mes,el pobre no es mereix portar-lo a passejar tan alegrement
recullo les fotos,intentan recorda quina iso vaig fer servir,perquè tan fosques quedessin,casum tot ,no estic per tornar a repetir,les 200.000 mil fotos fetes
on debia tenir el cap,igual el vaig deixar a casa,i nomes mi vaig emportar la resta
be ,per el any que be ja se que aix de fer,ni una foto mes ,que les fagin els demes
semblava un congres de nipons,tots amb la camara enlaire i mira'n de reüll el veí ,
no sigues que agafes l'instantania del pròxim premi politzer
3 comentaris:
Assegut a la barana del Golden Gate, repasso mentalment les notes potser sostingudes que encara vibren en mi. Mentres miro a baix, i la fredor de l'aigua m'arriba al moll de l'os sense ni tocar-la, però sé que és una fredor fictícia provocada pels gèlids icebergs que sovint et trobes en el camí de la vida. Si no fos per això, l'aigua sería tan tèbia que fins i tot acaronaria els nostres desitjos més ocults fent-nos tremolar de plaer. Però el món és tan petit que ens priva de veure-hi la seva grandesa. I sovint ens perdem entre la munió de gent diversa i colorida que ens envolta i qui sap si sortim en alguna de les fotos que es tiren a l'atzar. I allà ens hi quedarem per sempre, immortalitzats i d'incògnit als ulls dels qui involuntàriament ens han captat en la instantània. Tot sigui per bé.
nomes se surt a l'instantania i si queda immortalitzat si un es prou valent com per no amagarse de la camara i del ull que te vist assentat a la barana del golden gate.
L'aigua es gèlida i casi et crida de tan atraients que te les seves corrents,però nomes son això aigua ,sempre pots evitar-les i agafar-te al cable com jo :-)tot sigui per be .
va vinga que et faig un lloc anònim ,assentat al meu costat
I si passa avui i segueixo aqui assegut ,vaig veient més icebergs que passen i potser gavines que em criden per fer-me girar el coll i somriure o solament olorar la flaire que em porten els núbols i tambél'aigua i veure ,un cop baixo la mirada ,un altre cop aquella brillantor que reflexa la vida d'aquell astre que és a dalt i es miralla en aquest immens espill sota el Golden Gate .I jo aquí, mirant els corrents que passen, com tantes vides diferents...
Publica un comentari a l'entrada