El llarg camí al teu cor
a fet que madures cada pasa
intentant no trobari els forats
ara vaig amb mes ulls que un mussol
però segueixo deixa'n anar l'anima
si de veritat existeix ,ella i veu mes lluny que jo
el camí durara el que tingui que dura
però cada pasa sa de fer amb consciencia
de no deixar ni un brot per collir
arreplega'n tot el que sens es donat
gaudint de cada instant
que la vida a tingut per be donar
mai ja camins planers ,mai saps el que te hi pots ensopegar
però si que ens i coneixem totes les trampes
ara i anem mes assabentats del que ens i juguem
del que i perdem no fen el camí plegats
agafem la ma,sense por,sense angoixes
resoldre els enigmes es lo nostre
per això em esdevinguts animes bessones
per això en algun lloc del mon
tenim la llar preparada
amb el cap ben alt i el cor per senyera
tu diré ben alt,que s'en assabentin les pedres
que no ja entrebancs,que ens fagi deixar de lluitar
pel que es mes just ,per tu i per mi
no deixar morir el que el cor ens diu
tanca'n totes les portes de qui vol posar mes pedres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada