dimarts, 21 d’octubre del 2014

LA DONA

La Maria s'ha llevat d'hora com cada mati
avui i esta mes decidida que mai ,li ha anat donant voltes tota la nit
no ha pogut aclucar l'ull per culpa de això
però ara que ja ha pres la decisió i esta mes tranquil·la
es lleva i va cap a la dutxa ,i com cada mati escalfa el got de llet amb cafè
comença arreglar la casa ,els llits.. primer ventilar l'habitació ,
els quatre plats de ahir nit que van quedar a l'aigüera els neteja i els desa als prestatges de sobre,canvia els llençols i acabarar de netejar tota la casa,
ara em calma es pren un moment per fer-se un guio del que ha de fer ..
baixa al garatge i agafa un destral que i te guardat en Joan el seu marit ,
obre els calaixos buscant..coi mai sap on posa les coses el seu home ,es molt desendreçat,ara ho posa aquí un altre dia o canvia de lloc,ah ..ja la trobat ,
la corda es prou forta pensa,la revisa de dalt a baix,mmmmm..serà prou llarga?es diu a ella mateixa,-si crec que si..,resistira prou be.
puja a la casa li fa una ultima ullada ,que tot estigui en ordre i marxa cap en fora .però... tot seguit recorda que s'ha deixat una cosa per fer,agafa el bloc del costat del telefon,que sol fer servir per agafar encàrrecs i el llapis,es dirigeix al menjador i sobre la taula a peu dret escriu una nota al seu marit,la deixa repenjada al gerro que i te les ultimes roses tallades de ahir,les olora ,mmmm quina fragància que fan encara.ara si ,ja pot marxar mes tranquil·la,enganxa els estris que agafat del garatge i surt cap en fora el pati,decidida a fer el que estat barrinant fa dies pel seu cap,se sent molt cansada,una mica entristida pel disgust que li provocara al seu Joan,però no hi ha volta enrera ,s'ha de fer el que s'ha de fer;
ja esta sota el arbre ,el cirerer vell ,el que tans anys els i a donat els fruits ,esta tan cansada com ell ,se'l mira amb peno,i mira de posar la corda a la branca mes alta i gruixuda de dalt,però les mes petites no la deixa'n fer,com si intuicin les intencions que porta ,deixa anar la corda i agafa el destral i comença amb calma a trencar les branques que li frenen el pas a la mes gran..ja te el arbre casi preparat ara,ara si ja pot enfilar la corda mes còmodament,li fa un nus ben apretat,, i mira estivan si la corda resisteix ,després de la feinada nomes faltaria que ara la corda no aguantes o la branca es trenques vans d'hora...
En Joan arriba a casa.....i crida la seva dona


continuara....

L'HOME

En Joan arriba a casa i com sempre fa, crida la Maria
però ella no li contesta,car no i es ,esta fora el pati
com sempre ,deixa la jaqueta ,penja les claus del clauer de darrera la porta
es treu les sabates i es col·loca les sabatilles ,es una costum que porta
desde fa any
s'acosta al menjador i veu la nota de la Maria,
-aquesta dona on deu ser ara-reflexiona per ell mateix
amb les presses li dona un cop al gerro de roses i caient sobre la nota
xopa de aigua ,agafa la nota i nomes i llegeixi això
"Joan no puc mes ,i estic molt cansada,avui ja he decidit que faig amb ...
orer corda feqnoenoeurkl qourfoqroq,,..res tot plegat tota la nota esborronada
amb l'aigua de roses.però aquests dies a vist la Maria diferent ,pensativa
emuinada i com si volgués fer-li saber algú i no sabes com,--aii mare ja veuràs aquesta dona que fotrà ara -torna a pensar, però ara en veu alta
comença a corre cap el pati tot cridant-la
-Maria,...mariaaaaa nooo ho fagiss
quant arriba on esta la maria la troba amb les mans sagnants agafada a la corda
i em un peu a terra per no perdre tot el equilibri ,el cirerer tombat casi tot cap el altre banda,
-Joan... per fi arribes ,quin patir noi
pensava que podria sola ,però ja veus...aquí estic com si tingues 20 anys
a punt de matar-me
-Maria,,ja t'ajudo ,que ets un cas ,no vam dir que u faríem junts això ..quina poca paciència que tens coi
-Joan ,que no es llegit la nota que te deixat?
-si,be si i no ,me caigut l'aigua del gerro a sobre i me quedat amb la mitat de la nota escrita,per cert...que i deia ?
-Joan que no t'entretinguessis en venir cap aquí i ajudar-me a tallar el coi de cirerer
demà em de posar la xarxe de tenis pel Marc i mira com esta tot el jardí encara.
Be, tot es farà dona ,acabem de tallar el cirerer i netegem la resta,i tu ves a curar-te que encara prendràs mes mal
La dona somriu al seu marit,i ell li retorna tiran-li un peto