Te vist els ulls,i son buits ,
no te hi vec ni tan sols un llum a dins
es fet plorar tantes dones ,
que t'és quedat sec i eixut,
no et trobaràs mai ,per lluny que vagis
perquè no es estat.. mai prou viu
ignorant per on passaves ,amb el cap tan alt
que se te rostit el cervell,
ajupinte de tan en tan ,i miran les pobres mortal
que l' únic que en fet ,es estimar-te
fins esgotar les poques forces que guardaven
casanoves de pa socat amb oli,
encara as de aprendre a ser persona vans que
donar-te com amant.
3 comentaris:
Primer va ser una amistat, despres la solitud que duiem dins ens va unir per fer-nos companyia , hem sigut amics de festa, molt amics, companys , amants,
però tot això no és res al cap del temps, l'amor sempre ha faltat d'una manera intensa, i després del temps la convivència es fa dura.
quan has viscut l'amor de veritat això no te valor, però com que queda tant llunyà et sembla que és el que ara et toca viure.
però un dia veus que l'amor encara existeix dins teu i tu estas en el lloc equivocat, però ja no vols patir ni fer mal ni tan sols t'atreveixes a viure un amor de veritat, i ho deixes correr tot...però ara els dies es fan llargs, grisos, sense esperança.i el tedi i la rutina et carreguen.sents que ja no pots aguantar ningú al teu costat, que potser estas feta per viure sola.
res no acompanya, ni la feina ni l'amor ni el que estas aprenent, només un atordiment que no saps d'on ve. Però sempre confies que fent un pas davant d'un altre potser veuras la llum...potser demà
La vida es un sospir que perdem en culpar-nos casi de tot,el amor si ve ,tal i com arriba sa de enganxar amb les dues mans, viure'l,,,xuclar-li l'essencia,com si sigues el ultim,i ...quant s'acabi ,guardar tot lo bo que ens aportat ,aparcar lo dolent que de això també n'aprenem,i tornar enganxar el camí de davant ,remirant amb tot el que el cor pot encara donar i porta dins,mai deixis de fero ,es on esta la felicitat,dins de cada petit moment,el dolor dels altres passa,la teva vida també,aprofita-la sempre al màxim ,no miris tan enredera,a la fi..,nomes som aquí un cop
una fortissima abraçada
(truca dunne i quedem a fer un moss un dia d'aquests :-))
Hola noies,
he llegit els dos escrits que em són tant familiars que ara que escric aquestes línies sembla que estem unides per vivències. Quantes semblaces tenim les dones!!
I malgrat tot no aprenem.
Una abraçada, d'aquelles en la que hi capiguem totes tres, d'aquelles que reconforten.
Fins aviat,
Peixe
Publica un comentari a l'entrada