BON NADAL I BON ANY 2009

UNA FORTA ABRAÇADA

Temps

Temps de silencis,paraules mudes
temps de enyorances,temps de llum
temps de buidors i de soledats
temps dels sentits ,dels pensaments enllaunats
temps de fredor ,de gelits fragments de vida
temps de cercar,temps de llums
bombetes fosses,cosos trencats
sentiments ferits,perfils buits
temps de trobar-te,temps de trobar-me
temps de morts i de vius,temps de neu i sol
temps viscuts en retalls desfets
endreçant les restes,del tronc de la vida
llàgrimes vesades ,rialles amagades
mirades trobades,mirades perdudes
somriures callats,crits als silencis
temps per temps ,que restem de la vida
sumem vivències... ,ens quedem amb les restes
el buit s'apoderat del temps,res per omplir-lo
res per aplacar la sed de mes temps
de mes vida.. de mes retalls desfilats al teu costat
busquem ,..el temps s'hem acaba
s'hem escole pels dits ,tal com la sorra
busquem¡¡ ,segueixo volen el teu temps
segueixo espera'n que la llum ens inundi
qu'el destí jugui be les cartes,..que no s'en oblidi
que tard o dora el nostre temps es ajuntara
i tornarem a traçar el temps de tendresa i amor..

BALL MACABRA

La balada resona dins dels nostres caps encara,
la que vem ballar.. mil vegades i segueix.. tintinejan al passat
ens revelem contra el que sentiem ,sentim ,sentirem
no ja quebuda pel oblid,no ja portas tancades
tot romandra obert,per la dança macabra
la que no podrem deixar de ballar
mentres el nostre cor no oblidi
inpenedits del que vem trobar
recerquem sense miramens per tornar a veure un altre cop
el ball dels feliços,els inconcients ,els boigos d'amor
que tot su donen un al altre ,sense pensar que el ball
un dia o altre s'acabara ,i la bogeria i restarara
com totes les sinfonies inacabades ,que la vida ens fa ballar

A lLA VORA DEL FOC

A la vora del foc ,estem abraçats l'un amb l'altre
encara queden guspires de brases enceses
i ens anem mira'n els ulls amb el reflexa dels colors del foc
brillen de felicitat ara que ens em retrobat
massa temps passat separats ,em faltava la calor
de les teves mans,a poc a poc enfilem amb confiança
tot el que em anat deixa'n passar ,les confidensies a cau d'orella
els mals ensurts del passat i les nostres pors d'estar plegats
finalment,m'adormo al teu pit ,sentin la teva suau respiració
m'ha compassa la son ,dormirem tranquils s'aven que junts
em la llibertat dels nostres cors ,que es retrobarem
cada cop que ens sentim sols ,siguem on siguem
el prim fil dels sentits ens va unir
per donar-nos la manera de trobar-nos
al mateix camí ,que varem deixar fa molt
ell segueix allà,el varem construir plegats
per tornari cuant la fred i les foscors ens envolten

INSOMNIS

Insomnis ,afamats de son ,em assolit la matinada
junts abraçats i sense voler adormir-nos
encara em las olors,sabors de la matinada
records de tremolors ,paraules dites a rampells
la Pell freda després dels calfreds
adolorit el cos dels fregs del amor
Insomnis ,per a la fi quedar-nos
arrodonits i plegat un en l'altre
reprenen dolçament el ball dels petons
somriures de complicitat
la musica ens acompanya,suau ,dolça com la nit
ens balanceja,ens gronxa pels camins dels desitjos complerts
per retornar-nos a la vall del plaers

LLUNA

Tremenda lluna d'hivern
que m'enlluernàs els cap vespres
fen-me recordar la immensitat
de l'oceà d'estels que t'envolten
m'acompanyes cada dia ,en les meves tristeses
i em fas somriure imaginant vola'n pel teu univers
aculls poetes,pintors i musics,ens dones sintonia
es inspires i ens fas una mica mes lliures
buidem els nostres anhels ,sota la llum de la teva cara
embogim amb tu d'amor i et cantem els desamors
lloem la teva grandesa ,desde aquesta ínfima roque
nosaltres pobres mortals ,que somiem en l'infinit
els desitjos amagats i els crits de bogeria amb tu els compartim
i tu ,,muda ,ens mires i somrius

MATI GEBRAT

aquest mati te vist solet meu
per fi es aparegut,tot i que mes portat tot el camp gebrat
li es donat ,uns colors enlluernadors als meus ulls matiners
prenen cafè d'em peu ,admiro i remiro la bellesa del teu toc de llum
l'olivera eixerida ,mira amunt buscant la teva escalfor
sospiro mira'n ,que de feina haure de fer ,per recollir totes les fulles mortes
que la tardor te a be de estirar per la terra ferme,.
omplo el pit d'aire pur,i deixo que el meu cervell s'oxigeni amb calma
tanco els ulls i em deixo somiar uns instants ,mentres el meu cos s'escalfa
amb els teus timits raig de sol,sento venir l'equilibri a poc a poc i sense presses
tot esta al seu lloc ,estic satisfeta de mi mateixa ,