La balada resona dins dels nostres caps encara,
la que vem ballar.. mil vegades i segueix.. tintinejan al passat
ens revelem contra el que sentiem ,sentim ,sentirem
no ja quebuda pel oblid,no ja portas tancades
tot romandra obert,per la dança macabra
la que no podrem deixar de ballar
mentres el nostre cor no oblidi
inpenedits del que vem trobar
recerquem sense miramens per tornar a veure un altre cop
el ball dels feliços,els inconcients ,els boigos d'amor
que tot su donen un al altre ,sense pensar que el ball
un dia o altre s'acabara ,i la bogeria i restarara
com totes les sinfonies inacabades ,que la vida ens fa ballar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada