LA DONA

La Maria s'ha llevat d'hora com cada mati
avui i esta mes decidida que mai ,li ha anat donant voltes tota la nit
no ha pogut aclucar l'ull per culpa de això
però ara que ja ha pres la decisió i esta mes tranquil·la
es lleva i va cap a la dutxa ,i com cada mati escalfa el got de llet amb cafè
comença arreglar la casa ,els llits.. primer ventilar l'habitació ,
els quatre plats de ahir nit que van quedar a l'aigüera els neteja i els desa als prestatges de sobre,canvia els llençols i acabarar de netejar tota la casa,
ara em calma es pren un moment per fer-se un guio del que ha de fer ..
baixa al garatge i agafa un destral que i te guardat en Joan el seu marit ,
obre els calaixos buscant..coi mai sap on posa les coses el seu home ,es molt desendreçat,ara ho posa aquí un altre dia o canvia de lloc,ah ..ja la trobat ,
la corda es prou forta pensa,la revisa de dalt a baix,mmmmm..serà prou llarga?es diu a ella mateixa,-si crec que si..,resistira prou be.
puja a la casa li fa una ultima ullada ,que tot estigui en ordre i marxa cap en fora .però... tot seguit recorda que s'ha deixat una cosa per fer,agafa el bloc del costat del telefon,que sol fer servir per agafar encàrrecs i el llapis,es dirigeix al menjador i sobre la taula a peu dret escriu una nota al seu marit,la deixa repenjada al gerro que i te les ultimes roses tallades de ahir,les olora ,mmmm quina fragància que fan encara.ara si ,ja pot marxar mes tranquil·la,enganxa els estris que agafat del garatge i surt cap en fora el pati,decidida a fer el que estat barrinant fa dies pel seu cap,se sent molt cansada,una mica entristida pel disgust que li provocara al seu Joan,però no hi ha volta enrera ,s'ha de fer el que s'ha de fer;
ja esta sota el arbre ,el cirerer vell ,el que tans anys els i a donat els fruits ,esta tan cansada com ell ,se'l mira amb peno,i mira de posar la corda a la branca mes alta i gruixuda de dalt,però les mes petites no la deixa'n fer,com si intuicin les intencions que porta ,deixa anar la corda i agafa el destral i comença amb calma a trencar les branques que li frenen el pas a la mes gran..ja te el arbre casi preparat ara,ara si ja pot enfilar la corda mes còmodament,li fa un nus ben apretat,, i mira estivan si la corda resisteix ,després de la feinada nomes faltaria que ara la corda no aguantes o la branca es trenques vans d'hora...
En Joan arriba a casa.....i crida la seva dona


continuara....

L'HOME

En Joan arriba a casa i com sempre fa, crida la Maria
però ella no li contesta,car no i es ,esta fora el pati
com sempre ,deixa la jaqueta ,penja les claus del clauer de darrera la porta
es treu les sabates i es col·loca les sabatilles ,es una costum que porta
desde fa any
s'acosta al menjador i veu la nota de la Maria,
-aquesta dona on deu ser ara-reflexiona per ell mateix
amb les presses li dona un cop al gerro de roses i caient sobre la nota
xopa de aigua ,agafa la nota i nomes i llegeixi això
"Joan no puc mes ,i estic molt cansada,avui ja he decidit que faig amb ...
orer corda feqnoenoeurkl qourfoqroq,,..res tot plegat tota la nota esborronada
amb l'aigua de roses.però aquests dies a vist la Maria diferent ,pensativa
emuinada i com si volgués fer-li saber algú i no sabes com,--aii mare ja veuràs aquesta dona que fotrà ara -torna a pensar, però ara en veu alta
comença a corre cap el pati tot cridant-la
-Maria,...mariaaaaa nooo ho fagiss
quant arriba on esta la maria la troba amb les mans sagnants agafada a la corda
i em un peu a terra per no perdre tot el equilibri ,el cirerer tombat casi tot cap el altre banda,
-Joan... per fi arribes ,quin patir noi
pensava que podria sola ,però ja veus...aquí estic com si tingues 20 anys
a punt de matar-me
-Maria,,ja t'ajudo ,que ets un cas ,no vam dir que u faríem junts això ..quina poca paciència que tens coi
-Joan ,que no es llegit la nota que te deixat?
-si,be si i no ,me caigut l'aigua del gerro a sobre i me quedat amb la mitat de la nota escrita,per cert...que i deia ?
-Joan que no t'entretinguessis en venir cap aquí i ajudar-me a tallar el coi de cirerer
demà em de posar la xarxe de tenis pel Marc i mira com esta tot el jardí encara.
Be, tot es farà dona ,acabem de tallar el cirerer i netegem la resta,i tu ves a curar-te que encara prendràs mes mal
La dona somriu al seu marit,i ell li retorna tiran-li un peto

L'ECONOMIA EXPLICADA AMB DUES VAQUES

SOCIALISME: Tens 2 vaques. L'Estat t'obliga a donar-ne 1 al teu veí que no en tenia cap.

COMUNISME: Tens 2 vaques. L'Estat te les pren i et DÓNA una mica de llet.

FEIXISME: Tens 2 vaques. L'Estat te les pren i et VEN una mica de llet.

NAZISME: Tens 2 vaques. L'Estat te les pren i et fot un tret al cap.

BUROCRACISME: Tens 2 vaques. L'Estat en perd una, muny l'altra i llença la llet per terra.

CAPITALISME TRADICIONAL: Tens 2 vaques. Te'n vens una i et compres un toro. Cries més vaques. Te les vens i guanyes diners. Et jubiles ric.

NEO-LIBERALISME: Tens 2 vaques. Vens 3 de les teves vaques a la teva empresa que cotitza a borsa mitjançant lletres de crèdit obertes pel teu cunyat al banc. Després executes un intercanvi de participació del deute amb una oferta general associada, amb el que recuperes les 4 vaques, amb exempció d'impostos per 5 vaques. La llet que fan les teves 6 vaques és transferida a través d'intermediari a una empresa amb seu a les Illes Caimàn, que torna a vendre els drets de les 7 vaques a la teva companyia. L'informe anual afirma que tens 8 vaques amb opció a una altra més. Agafes les 9 vaques i les talles a trossets. Vens els trossets de les 10 vaques. Curiosament, durant tot el procés ningú s'ha adonat que en realitat tu només tens 2 vaques, fins que peta tot.

ECONOMIA JAPONESA: Tens 2 vaques. Les redissenyes a escala 1:10 i fas que et produeixin el doble de llet. Però no et fas ric. Rodes tot el procés en dibuixos animats, ho titules "Vakimon" i et fas milionari.

ECONOMIA ALEMANYA: Tens 2 vaques. Gracies a un procés de reingenieria aconsegueixes que visquin 100 anys, mengin un cop al mes i es munyin soles. Ningú creu que tingui cap mèrit.

ECONOMIA RUSSA: Tens 2 vaques. Les comptes i tens 5 vaques. Tornes a comptar i te'n surten 257. Tornes a comptar i tens 3 vaques. Deixes de comptar vaques i obres una altra ampolla de vodka.

ECONOMIA XINESA: Tens 2 vaques. Tens a 300 paios per munyir-les. Expliques orgullós al món la teva increíble ratio de productivitat lletera. Dispares a un periodista que pretenia explicar la veritat.

CAPITALISME AMERICÀ: Tens 2 vaques. Te'n vens una i forces l'altra a produir la llet de 4 vaques. Et sorprens quan es mor.

ECONOMIA IRAQUÍ: No tens cap vaca. Ningú es creu que no tinguis cap vaca, et bombardegen i t'envaeixen el país. Segueixes no tenint cap vaca.

ECONOMIA INDIA: Tens 2 vaques. Les poses en un altar per adorar-les. Segueixes menjant arròs al curry.

ECONOMIA SUÏSSA: Hi ha 5.000.000.000 vaques. Se suposa que deuen tenir amo, pero sembla que ningú sàpiga qui és.

ECONOMIA FRANCESA: Tens 2 vaques. Et declares en vaga, organitzes una revolta violenta i talles totes les carreteres del país, perquè vols tenir 3 vaques.

ECONOMIA NEOZELANDESA: Tens 2 vaques. Una d'elles la trobes cada dia més atractiva.

CAPITALISME ITALIÀ: Tens 2 vaques. Una d'elles és la teva mare, l'altre la sogra.

CAPITALISME BRITÀNIC: Tens 2 vaques. Estàn boges.

ECONOMIA ESPANYOLA: Tens 2 vaques, però no saps on són. Però com que ja és divendres, baixes al bar a esmorzar i llegir el Marca. En tot cas, ja les buscaràs dimecres després del pont de Sant Pancràs.

IL CASANOVAS

Te vist els ulls,i son buits ,
no te hi vec ni tan sols un llum a dins
es fet plorar tantes dones ,
que t'és quedat sec i eixut,
no et trobaràs mai ,per lluny que vagis
perquè no es estat.. mai prou viu
ignorant per on passaves ,amb el cap tan alt
que se te rostit el cervell,
ajupinte de tan en tan ,i miran les pobres mortal
que l' únic que en fet ,es estimar-te
fins esgotar les poques forces que guardaven
casanoves de pa socat amb oli,
encara as de aprendre a ser persona vans que
donar-te com amant.

BON NADAL I BON ANY 2009

UNA FORTA ABRAÇADA

Temps

Temps de silencis,paraules mudes
temps de enyorances,temps de llum
temps de buidors i de soledats
temps dels sentits ,dels pensaments enllaunats
temps de fredor ,de gelits fragments de vida
temps de cercar,temps de llums
bombetes fosses,cosos trencats
sentiments ferits,perfils buits
temps de trobar-te,temps de trobar-me
temps de morts i de vius,temps de neu i sol
temps viscuts en retalls desfets
endreçant les restes,del tronc de la vida
llàgrimes vesades ,rialles amagades
mirades trobades,mirades perdudes
somriures callats,crits als silencis
temps per temps ,que restem de la vida
sumem vivències... ,ens quedem amb les restes
el buit s'apoderat del temps,res per omplir-lo
res per aplacar la sed de mes temps
de mes vida.. de mes retalls desfilats al teu costat
busquem ,..el temps s'hem acaba
s'hem escole pels dits ,tal com la sorra
busquem¡¡ ,segueixo volen el teu temps
segueixo espera'n que la llum ens inundi
qu'el destí jugui be les cartes,..que no s'en oblidi
que tard o dora el nostre temps es ajuntara
i tornarem a traçar el temps de tendresa i amor..

BALL MACABRA

La balada resona dins dels nostres caps encara,
la que vem ballar.. mil vegades i segueix.. tintinejan al passat
ens revelem contra el que sentiem ,sentim ,sentirem
no ja quebuda pel oblid,no ja portas tancades
tot romandra obert,per la dança macabra
la que no podrem deixar de ballar
mentres el nostre cor no oblidi
inpenedits del que vem trobar
recerquem sense miramens per tornar a veure un altre cop
el ball dels feliços,els inconcients ,els boigos d'amor
que tot su donen un al altre ,sense pensar que el ball
un dia o altre s'acabara ,i la bogeria i restarara
com totes les sinfonies inacabades ,que la vida ens fa ballar